té, ten, tingues (imperatiu)

< Previous | Next >

wmmoose

Member
English - United States
Hola,

He vist que la segona persona singular del verb tenir té 3 formes possibles en el imperatiu: té, ten i tingués.

Quina diferència hi ha entre aquestes distintes formes? Són variacions regionals o existeix una distinció en la manera d'usar-tles?
 
  • Xiscomx

    Senior Member
    Español de España y Balear
    Són variacions dialectals, emperò la tercera tingués no toca dur l'accent ortogràfic: tingues. A la llista hi pots afegir jas, que significa també o pren.
     

    Dymn

    Senior Member
    s'utilitza sobretot quan dones quelcom a algú, com "here you are" en anglès. "Té, el regal que demanaves.". Tingues es fa servir en la resta d'ocasions. Tingues en compte que la s cau amb un pronom darrere: tingue-ho en compte. Bé, la normativa admet totes dues formes però aquesta que dic és la més habitual. Tot això fent referència al català central.

    Ten no ho he sentit mai, el que he sentit i llegit per part de valencians és sobretot tin.
     

    wmmoose

    Member
    English - United States
    Moltes gràcies per les explicacions i ja vaig corregir l'ortografia de 'tingues' al títol del fil.
     

    Elxenc

    Senior Member
    català/valencià-castellano
    Bon dia, quasi vespre, està fent-se fosc. Jo com a valencià de l'Horta Nord habitualment use la forma "tin" quan done alguna cosa; a voltes dic "tingues" si la resposta és curta. També he sentit usar, jo no ho faig fins ara, la forma "Jas",com adés han dit Xiscomx, molt usat per les comarques de la Ribera Alta i Baixa del País Valencià. He cercat al DCVB les flexions dialectals del tenir/tindre i la forma "" la dóna per a tots els dialectes (oriental, occidental, pirenaici, balear) llevat del valencià, però compartint amb d'altres formes: a l'oriental: 2ª: té, ten ,tin, tingues, tingui; per a l'occidental dóna:2ª: té, tin, tingos; per al balear: 2ª: té, ten. Curiosament per al valencià només en dóna : 2ª: tin; no hi apareix " tingues" que és poc usat, però si n'és utilitzat de vegades. El dicc. normatiu valencià si que arreplega les dues formes: tin/tingues.

     

    Caga_i_fuig

    New Member
    Catalan (Northwestern) Spanish-Spain
    Les dialèctiques del català són molt variades, jo tinc la Nord-Occidental Lleidatana que seria una forma general, però en veritat estic mostrant interès per altres dialèctiques del meu idioma.
    Val a dir que l'imperatiu del verb tenir hom conjuga de la següent manera, segons la meva opinió.

    Mode imperatiu (Dialèctica General)
    (tu) ten, té, tingues
    (vostè) tingui
    (nosaltres) tinguem
    (vosaltres) teniu
    (vostès) tinguin

    Jo les variants que utilitzo normalment són les de la dialèctica general.
     
    Last edited:

    LoQuelcomiste

    Senior Member
    Catalan (Northwestern) & Spanish - Spain
    Jo (lleidatà) faig servir:

    • com a frase. —Me deixes un llapis? —Té.
    • Tingues dins una frase. Tingues cura. Tingues-ho en compte.
    • Tin per a amdòs usos (més rarament per al primer). —Me deixes un llapis? —Tin. Tin cura. Tin-ho en compte.
    No faig servir tinga-ho/tingue-ho mai (crec que és comú en el registre col·loquial oriental), probablement perquè tin ja fa la funció de ser la forma reduïda.

    Tingos és com tingues o tinguis però és percebut com a molt col·loquial o vulgar. Jo rarament ho faig servir, però existeix, sobretot en registres molt col·loquials. Tanmateix, crec que fins i tot en aquest context es fa servir més com a subjuntiu que com a imperatiu.

    Ten no em sona ni tan sols haver-ho sentit mai.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Es pot dir "té", "ten" o "tingues", també hi ha la variant "tin" en català occidental. Totes quatre són igualment correctes, tot i que la forma recomanada és "té".
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    "Jas" s'usa per a donar-li quelcom a una persona i "jau" quan se li dona a més d'una persona. Són formes antigues del verb haver que encara viuen a molts llocs, especialment a València i les Balears. Són perfectament normatives i, personalment, són les que dic sempre.
     

    wmmoose

    Member
    English - United States
    Fascinant! Moltes gràcies a tots per les respostes.

    Les paraules "jas" y "jau" i la seva etimologia em semblen interesants. He trobat aquest enllaç amb més informació sobre aquests termes.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    @wmmoose A mi m'agrada més escriure-ho "hi has" i "hi hagueu", que és com ho diem al meu poble i que trobo que té més sentit que "jas" i "jau", perquè permet que es veja clarament l'ús del verb "haure/heure" (en veritat, "hi has" és del verb "haver", que es pot gastar com a sinònim d'"haure") i em recorda molt a "heus ací".
     

    Doraemon-

    Senior Member
    "Spanish - Spain" "Catalan - Valencia"
    Jo preferisc escriure "jas"; acabarem si no com els anglesos escrivint una cosa i dient una altra. Si es pronuncia amb J, millor escriure-ho amb J, tot i que vinga etimològicament de "hi has" (="ací tens"). Està bé mantenir certa ortografia etimològica (mantenir lletra h, q i demés), però també es deu mantenir certa correlació oral-escrit.
     

    tenienteramires

    Senior Member
    Catalan - Occidental
    Jo preferisc escriure "jas"; acabarem si no com els anglesos escrivint una cosa i dient una altra. Si es pronuncia amb J, millor escriure-ho amb J, tot i que vinga etimològicament de "hi has" (="ací tens"). Està bé mantenir certa ortografia etimològica (mantenir lletra h, q i demés), però també es deu mantenir certa correlació oral-escrit.
    Tota la raó, ho hem d'escriure com ho pronunciem, però al Maestrat ho pronunciem "hi has" i "hi hagueu" (forma normativa de l'imperatiu de "haure/heure")
     
    < Previous | Next >
    Top