sisquere

[Dymn]

M'interessa l'origen d'aquesta paraula, que vol dir "tant de bo" en català occidental. Al DCVB hi diu que ve del castellà, però hi ha diverses coses que no em quadren com ara que ho donen com a equivalent de "siquiera" i que només hi surt la forma "sisquera", amb a final, mentre a Lleida es diu amb e final.

L'origen castellà del terme també m'estranya perquè presenta algunes alteracions que trobo diguem-ne "innecessàries" que no es donen en castellanismes recents.

Algú en sap res? Moltes gràcies

 

[Penyafort]

Probablement sigui un manlleu de l'aragonès. Molts mots del català occidental que hom creu castellanismes són sovint aragonesismes, sobre tot si tenen certa solada, com ara lligallo o gaiata.

En aragonès, una de les maneres de dir "tant de bo" és sisquiera, de vegades pronunciat sisquiá. Imagino que deu ser una contracció de si se quiera, o potser de si se quier més una "a" afegida per analogia, a l'estil del català "qualsevol/qualsevulla". Una forma ribagorçana sense diftongar podria perfectament donar sisquera, que en lleidatà tancaria en -e.

La forma genuïnament catalana hauria donat sisvol (que va existir, com recull el DCVB, amb un altre significat), la qual cosa em porta a creure que es tracta ben bé d'un manlleu directe de la paraula sisquiera, ja lexicalitzada.

 

[LoQuelcomiste]

Una forma ribagorçana sense diftongar podria perfectament donar sisquera, que en lleidatà tancaria en -e.

Al tanto, que la "e" de "sisquere" és tancada, la "a" final en lleidatà es pronuncia com una "e" oberta, gairebé com la neutra de l'oriental. Molt dificilment passa d'una a l'altra, perquè es percep com una a.

 

[Dymn]

la "a" final en lleidatà es pronuncia com una "e" oberta, gairebé com la neutra de l'oriental.

Quina és la realització més habitual de la a final en nord-occidental? Una e oberta? Em sembla haver sentit a gent que ho pronuncia simplement com una neutra. Però aquí al Camp de Tarragona entre la gent més gran també és molt freqüent la e oberta.

 

[LoQuelcomiste]

Quina és la realització més habitual de la a final en nord-occidental? Una e oberta? Em sembla haver sentit a gent que ho pronuncia simplement com una neutra. Però aquí al Camp de Tarragona entre la gent més gran també és molt freqüent la e oberta.

E oberta si és àtona, a si és tònica. Però en algunes paraules (hola, tarda, artista, ela, erra...) i les conjugacions verbals de la 3a persona del singular i de la 1a persona del singular en el condicional es pronuncien sovint amb e tancada (sobretot els verbs, és majoritari de manera informal, en el cas de les paraules excepcionals, és més irregular excepte si es tracta d'un castellanisme que s'ha normalitzat amb -a final, com tarda o el nom de les lletres). Quan es volen pronunciar aquestes paraules d'acord amb la norma (en registres més elevats, sovint), es fa l'e oberta (que gom identifica amb la a final), no una -a fonètica.