Something /ˡsʌmθɪŋ/, Etwas, algo, són paraules de dues síl·labes. Fins i tot podem dir que quelque chose /kɛlkʃoz/ també ho és, encara que també es pot dir /kɛlkəʃoz/ (l'esforç articulatori resta el mateix, bàsicament).
En canvi, alguna cosa /əlɣunəˡkɔzə/ vel /alɣunaˡkɔza/ té cinc síl·labes! Al_gu_na_co_sa.
No és d'estranyar que moltíssima gent faci servir en la llengua col·loquial el castellanisme algo. No és pas mala voluntat, és pura economia lingüística. Fer servir un sinònim més curt en comptes d'una paraula llarga és conforme al principi del mínim esforç, una de les regles principals que regeixen la llengua col·loquial.
Què té de dolent, l'algo, doncs?
No és admès a la llengua estàndard.
Què ens proposa l'IEC, llavors? Que facim servir una locució genuïna, pentasíl·laba, però genuïna.
Ens deixa cap altra possibilitat? Sí:
Quelcom, un mot de dues síl·labes, 100% genuí, coincidint en les dues accepcions amb el barbarisme algo, en fi, un mot perfecte per reemplaçar-lo. Sí, no? Segons l'IEC, sí i no:
A més, és totalment natural l'ús de quelcom en català septentrional en tots els registres (a la boca dels que el parlen).
Què en penseu, d'aquesta paraula? Se segueix fent servir al llenguatge col·loquial dels vostres dialectes o és «pròpia de registres marcadament formals» i del llenguatge litarari i no en surt gairebé mai (com una bona part dels mots genuïns que no coincideixen amb el castellà)?
Moltes gràcies i molts records.
En canvi, alguna cosa /əlɣunəˡkɔzə/ vel /alɣunaˡkɔza/ té cinc síl·labes! Al_gu_na_co_sa.
No és d'estranyar que moltíssima gent faci servir en la llengua col·loquial el castellanisme algo. No és pas mala voluntat, és pura economia lingüística. Fer servir un sinònim més curt en comptes d'una paraula llarga és conforme al principi del mínim esforç, una de les regles principals que regeixen la llengua col·loquial.
Què té de dolent, l'algo, doncs?
No és admès a la llengua estàndard.
Què ens proposa l'IEC, llavors? Que facim servir una locució genuïna, pentasíl·laba, però genuïna.
Ens deixa cap altra possibilitat? Sí:
El GDLC hi afegeix informació etimològica:quelcom
1 pron. [LC] Alguna cosa. En aquesta història hi ha quelcom que no encaixa.
2 adv. [LC] Un poc. Aquesta nova els ha deixat quelcom perplexos.
En occità la locució llatina evolucionà a quicòm.[s. XIV; probablement del ll. quidcum(que) 'qualsevol cosa', a través d'un *quecom, analitzat com què o com, d'on queucom i, per ultracorrecció, quelcom]
Quelcom, un mot de dues síl·labes, 100% genuí, coincidint en les dues accepcions amb el barbarisme algo, en fi, un mot perfecte per reemplaçar-lo. Sí, no? Segons l'IEC, sí i no:
Qualque cosa la diuen pel balear, però, que jo sàpiga (i corregiu-me si m'equivoc) el mot quelcom a les Illes té molta vitalitat en el registre col·loquial.Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia:
En l’àmbit general, són propis de registres marcadament formals sengles, ambdós - ambdues, quelcom, mant - manta i hom, per als quals hi ha alternatives més habituals, com respectius - respectives, tots dos - totes dues / els dos - les dues, alguna cosa / res / qualque cosa, molts - moltes i l’ús impersonal de la tercera persona del plural o la passiva pronominal (diuen / es diu, per hom diu), respectivament.
A més, és totalment natural l'ús de quelcom en català septentrional en tots els registres (a la boca dels que el parlen).
Què en penseu, d'aquesta paraula? Se segueix fent servir al llenguatge col·loquial dels vostres dialectes o és «pròpia de registres marcadament formals» i del llenguatge litarari i no en surt gairebé mai (com una bona part dels mots genuïns que no coincideixen amb el castellà)?
Moltes gràcies i molts records.