Something /ˡsʌmθɪŋ/, Etwas, algo, són paraules de dues síl·labes. Fins i tot podem dir que quelque chose /kɛlkʃoz/ també ho és, encara que també es pot dir /kɛlkəʃoz/ (l'esforç articulatori resta el mateix, bàsicament).
En canvi, alguna cosa /əlɣunəˡkɔzə/ vel /alɣunaˡkɔza/ té cinc síl·labes! Al_gu_na_co_sa.
No és d'estranyar que moltíssima gent faci servir en la llengua col·loquial el castellanisme algo. No és pas mala voluntat, és pura economia lingüística. Fer servir un sinònim més curt en comptes d'una paraula llarga és conforme al principi del mínim esforç, una de les regles principals que regeixen la llengua col·loquial.
Què té de dolent, l'algo, doncs?
No és admès a la llengua estàndard.
Què ens proposa l'IEC, llavors? Que facim servir una locució genuïna, pentasíl·laba, però genuïna.
Ens deixa cap altra possibilitat? Sí:
Quelcom, un mot de dues síl·labes, 100% genuí, coincidint en les dues accepcions amb el barbarisme algo, en fi, un mot perfecte per reemplaçar-lo. Sí, no? Segons l'IEC, sí i no:
A més, és totalment natural l'ús de quelcom en català septentrional en tots els registres (a la boca dels que el parlen).
Què en penseu, d'aquesta paraula? Se segueix fent servir al llenguatge col·loquial dels vostres dialectes o és «pròpia de registres marcadament formals» i del llenguatge litarari i no en surt gairebé mai (com una bona part dels mots genuïns que no coincideixen amb el castellà)?
Moltes gràcies i molts records.
En canvi, alguna cosa /əlɣunəˡkɔzə/ vel /alɣunaˡkɔza/ té cinc síl·labes! Al_gu_na_co_sa.
No és d'estranyar que moltíssima gent faci servir en la llengua col·loquial el castellanisme algo. No és pas mala voluntat, és pura economia lingüística. Fer servir un sinònim més curt en comptes d'una paraula llarga és conforme al principi del mínim esforç, una de les regles principals que regeixen la llengua col·loquial.
Què té de dolent, l'algo, doncs?
No és admès a la llengua estàndard.
Què ens proposa l'IEC, llavors? Que facim servir una locució genuïna, pentasíl·laba, però genuïna.
Ens deixa cap altra possibilitat? Sí:
El GDLC hi afegeix informació etimològica:
En occità la locució llatina evolucionà a quicòm.
Quelcom, un mot de dues síl·labes, 100% genuí, coincidint en les dues accepcions amb el barbarisme algo, en fi, un mot perfecte per reemplaçar-lo. Sí, no? Segons l'IEC, sí i no:
Qualque cosa la diuen pel balear, però, que jo sàpiga (i corregiu-me si m'equivoc) el mot quelcom a les Illes té molta vitalitat en el registre col·loquial.
A més, és totalment natural l'ús de quelcom en català septentrional en tots els registres (a la boca dels que el parlen).
Què en penseu, d'aquesta paraula? Se segueix fent servir al llenguatge col·loquial dels vostres dialectes o és «pròpia de registres marcadament formals» i del llenguatge litarari i no en surt gairebé mai (com una bona part dels mots genuïns que no coincideixen amb el castellà)?
Moltes gràcies i molts records.
) alguna vegada surt la parauleta, però, sincerament, no crec que tingui un futur viable, i és ben estrany perquè, com dius, hauria de regir la llei del mínim esforç.
