Nomenar-l'en fill adoptiu

[charles79]

no sé el perquè d'aquestes frases:

- l'ajuntament ha decidit homenatjar l'insigne geògraf i ha acordat NOMENAR-L'EN fill adoptiu (l'en?)

(EDICIÓ DEL MODERADOR: Una pregunta per fil)

perdoneu si són molts dubtes però és important i m'he d'examinar prompte.

una abraçada

 

[Favara]

No sabria dir-te normes però, com a parlant nadiu:
-No he sentit ni llegit mai la construcció verb+l'en, em sona errònia. Però potser siga una qüestió dialectal (com el l'hi de l'oriental).

(EDICIÓ DEL MODERADOR: Una pregunta per fil)

Potser un altre company ho puga dir amb més seguretat.

 

[ampurdan]

Segons això, "l'en" i "-l'en" són bones combinacions i no sembla haver-hi diferència segons les varietats.

"Acorda nomenar-l'en fill adoptiu".

"Acorda nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat".

El que no diria, però seria "*nomenar-en el geògraf fill adoptiu".

 

[charles79]

Les respostes alternatives eren

-LE'N
-LO'N
-L'EN

Gràcies.

 

[ampurdan]

El que no diria, però seria "*nomenar-en el geògraf fill adoptiu".

Que espès! Clar que no diria això, perquè diria: "nomenar-ne fill adoptiu el geògraf".

Per exemple, "L'Ajuntament no sabia com pujar els ànims de la ciutat i va acordar nomenar-ne fill adoptiu el geògraf".

Un context en què es podria utilitzar "-l'en":

"El geògraf era tan estimat a la ciutat que l'Ajuntament va acordar nomenar-l'en fill adoptiu".

Crec que és una frase una mica forçada, però funciona.

 

[charles79]

Però , en aquest cas, perquè no podem dir nomernar-le'n?
Perdoneu si les preguntes són de primària però sinó les pregunte, no aprendré mai.

Gràcies.

 

[ampurdan]

No es pot dir "-le'n" perquè "-le" no és cap pronom. La norma és que l'apòstrof ha d'anar com més a la dreta millor, però sempre que es formin pronoms de veritat. No sé si m'he explicat bé.

 

[charles79]

Ara sí. T'has explicat molt bé ampurdan. Gràcies mil. Els pronoms febles són un malson per a mi.

 

[dalfo]

Tinc exactament el mateix dubte, no entenc el següent:

L' = substituïx l'insigne geògraf
'en = substituïx... homenatge?

 

[Elxenc]

A mi em costa pronunciar "nomernar-li'n", i no parlem de trobar-li sentit. Gramaticalment es podra construir la paraula i els seus complements, però jo no la trobe "idiomàtica", ni d'ús oral ni, fins i tot escrit.
"Que espès! Clar que no diria això, perquè diria: "nomenar-ne fill adoptiu el geògraf" , ací, jo diria directament: .../... nomenar-lo fill adoptiu, al geògraf; en cas de voler usar "en/ne": nomenar-ne un de geògraf, com a fill adoptiu de la ciutat. Aquesta frase em pareix molt recargolada, hi ha una forma més senzilla.
Aquesta altra: "El geògraf era tan estimat a la ciutat que l'Ajuntament va acordar nomenar-l'en fill adoptiu". La solució l'he donada adès: .../.. va acordar nomenar-lo fill adoptiu. La resta em pareixen "assaigs de trencaclosques" amb els pronoms que dubte bastant que puguen fer-se.
Aguardeu a d'altres usuaris, a veure que en diuen.

 

[Xiscomx]

Per aquí encara usam anomenar i ho diríem ben a gust com n'ampurdan i n'Elxenc:

"Acorda anomenar-lo fill adoptiu de la ciutat".

ací, jo diria directament: .../... anomenar-lo fill adoptiu, [...] La solució l'he donada adès: .../.. va acordar anomenar-lo fill adoptiu.