Realment no són dobles negacions (tot i que es diu per a entendre'ns), ni canvien de significat segons vagi un "no" o no; el realitat és que són paraules no tenen valor negatiu, sinò positiu, i s'utilitzen en frases negatives i interrogatives. Són com en anglès el "any". En interrogatives es pot veure perfectament el seu valor positiu: Què vols res? = què vols alguna cosa?, justament amb sentit oposat a Què no vols res?
Doncs en les negacions funciona igual, tenen un valor positiu, que lògicament es transforma en negatiu semànticament per la presència del "no", que seria per tant necessari. Si el veiem com "negatiu" és per influència del castellà, i per estar en frases negatives.
Ara bé, tot i ser aquesta la forma diguem "pura", i per a mi natural del català, la influència del castellà està present, i recollida al parlar quotidià i s'accepta (en un principi només s'acceptava en registres informals) "menjar-se" aquest no a imatge del castellà, que és la llengua realment estranya en això, depenent el seu valor negatiu o positiu/doble negació de la posició dins la frase (Nada me vale / No me vale nada). En català en l'ús propi és independent d'això: Res no m'agrada= no m'agrada res.
De totes maneres, i independentment de "correcte/incorrecte" es deuria recomanar dir sempre aquest "no" (i saber també que no sempre es fa).
